Actualidad | 22-03-2020 | 
- Idioma de l'article:
.
Al febrer de 1957, un virus, comú en ànecs silvestres, va mutar afectant els humans a la província de Yunán, al sud-est de la Xina, generant un virus pandèmic que es va estendre per tot el món matant a un milió cent mil persones. A Espanya van morir 10.000 i van resultar afectades quatre milions, prolongant-se amb menys virulència fins a la primavera de 1958. Alcoi no es va lliurar de la pandèmia i es va calcular que van ser 10.000 els afectats sense que es facilitara una xifra de morts, si bé en les sis setmanes de l’onada, entre octubre i novembre de 1957, es va passar de deu enterraments setmanals en el Cementeri a una mitjana de 27. Va ser la grip asiàtica, encara que va haver-hi una obstinació de llevar-li importància i fins i tot de qualificar-la de grip normal. Les autoritats, en defensa d’un suposat interés per evitar l’alarma social, sempre, llavors com ara, disfressen la realitat amb mentides i mitges veritats.
En l’edició del 22 d’octubre el col·laborador Alberto de Santos, pseudònim d’Armando Santacreu, entrevista a Vicente Peris Carpena, inspector sanitari de l’Assegurança de Malaltia, origen de la Seguretat Social, qui diu que no es tracta de la grip asiàtica sinó una normal que es curarà amb facilitat. Santacreu assegura que tots tenen un familiar o amic afectat i que per baixa dels professors s’han suspés moltes classes. Els metges estan realitzant una mitjana de 40 visites diàries a domicilis d’afectats i hi ha hagut dies de fins a 86 visites. El propi inspector Peris, que després ho seria de València, confirma que a Alcoi hi ha uns 10.000 afectats i que l’única acció preventiva és l’aïllament, “ficar-nos en una urna”. Els símptomes són “temperatura elevada, molèsties en la gola i dolors dorsals i lumbars, cefalees i catarros de les vies respiratòria”. I es recomana per a combatre-la: “Repòs absolut en el llit. Prenent ’antipiréticos’ (aspirina, piramidón, etcètera), i vigilància facultativa, per si hi ha complicació pulmonar. No cal usar antibiòtics”.
Com a anècdota assenyalar que el dissabte i diumenge, 23 i 24 de novembre, actuava en el Teatre Circ el popular Angelillo, que va popularitzar cançons com a “Camino” i “La hija de Juan Simón”, i a conseqüència de la grip va haver de ser injectat pel practicant Vicente Llopis per a curar-li l’afonia i el mal de gola.
L’Alcoyano no va poder jugar contra el Betis per tindre a 12 jugadors de baixa i la Simfònica Alcoiana va ajornar un concert amb l’oboé solista Domingo Segú, al no acudir als assajos la meitat dels músics.
Han transcorregut 63 anys d’aquella pandèmia, que ens va arribar també de la Xina, i dóna la sensació que vam aprendre poc d’ella. Però si estem més prop de la solució de l’inspector Peris de ficar-nos a cadascun en una urna. De moment ens quedem en l’urna que és la nostra casa. !Queda’t
Foto: Una pàgina del periòdic Ciutat de l’època, en la qual s’informava de la pandèmia de 1957.
En l’edició del 22 d’octubre el col·laborador Alberto de Santos, pseudònim d’Armando Santacreu, entrevista a Vicente Peris Carpena, inspector sanitari de l’Assegurança de Malaltia, origen de la Seguretat Social, qui diu que no es tracta de la grip asiàtica sinó una normal que es curarà amb facilitat. Santacreu assegura que tots tenen un familiar o amic afectat i que per baixa dels professors s’han suspés moltes classes. Els metges estan realitzant una mitjana de 40 visites diàries a domicilis d’afectats i hi ha hagut dies de fins a 86 visites. El propi inspector Peris, que després ho seria de València, confirma que a Alcoi hi ha uns 10.000 afectats i que l’única acció preventiva és l’aïllament, “ficar-nos en una urna”. Els símptomes són “temperatura elevada, molèsties en la gola i dolors dorsals i lumbars, cefalees i catarros de les vies respiratòria”. I es recomana per a combatre-la: “Repòs absolut en el llit. Prenent ’antipiréticos’ (aspirina, piramidón, etcètera), i vigilància facultativa, per si hi ha complicació pulmonar. No cal usar antibiòtics”.
Com a anècdota assenyalar que el dissabte i diumenge, 23 i 24 de novembre, actuava en el Teatre Circ el popular Angelillo, que va popularitzar cançons com a “Camino” i “La hija de Juan Simón”, i a conseqüència de la grip va haver de ser injectat pel practicant Vicente Llopis per a curar-li l’afonia i el mal de gola.
L’Alcoyano no va poder jugar contra el Betis per tindre a 12 jugadors de baixa i la Simfònica Alcoiana va ajornar un concert amb l’oboé solista Domingo Segú, al no acudir als assajos la meitat dels músics.
Han transcorregut 63 anys d’aquella pandèmia, que ens va arribar també de la Xina, i dóna la sensació que vam aprendre poc d’ella. Però si estem més prop de la solució de l’inspector Peris de ficar-nos a cadascun en una urna. De moment ens quedem en l’urna que és la nostra casa. !Queda’t
Foto: Una pàgina del periòdic Ciutat de l’època, en la qual s’informava de la pandèmia de 1957.
No hay comentarios:
Publicar un comentario